Des dels nivells màxims d'ocupació que es van assolir a mitjans
de 2007 (encara en bonança), Espanya ha perdut 3,5 milions de
ocupats i, en l'últim trimestre del 2012, es va baixar de la barrera
dels 17 milions de persones treballant ( un límit que no es
transgredia des de principis de 2003, molt abans del 'boom'
demogràfic). A més, la taxa d'atur està en el seu màxim històric,
al 26,02%.
Davant l'esgotament que provoca aquesta situació , sorgeixen diverses preguntes recurrent-ment: Hem tocat fons? Quan es començarà a crear ocupació? Tornarem als nivells que teníem abans de la recessió?
Perspectives poc optimistes:
La veritat és que les perspectives encara no són gaire
favorables. Els economistes consideren pràcticament impossible que
es reactivi el mercat laboral abans de 2015. "Les previsions més
recents de la Comissió Europea estimen que el producte interior brut
[PIB] caurà un 1,4% el 2013 i creixerà només un 0,8% el 2014".
Tradicionalment, Espanya ha necessitat un augment del PIB superior
al 2% per veure dinamisme al mercat laboral, mentre que "en la
majoria dels països aquest punt està entre l'1% i el 2%".
"L'evidència del passat ens deia que calia un determinat
nivell de creixement del PIB, en l'entorn del 2 o 2,5%, per generar
ocupació neta.
On hi haurà feina?
"L'expansió anterior a la crisi estava basada en gran mesura
en el creixement de la construcció, que és un sector molt intensiu
en mà d'obra i de baixa productivitat. I aquest model de creixement
ni és possible ni desitjable que torni a reproduir-se en el futur ".
A més, considera que Espanya ha de continuar explotant les seves
fortaleses, com els serveis
d'infraestructures, energia i el turisme.
L'informe també indica que les activitats relacionades amb els
serveis locals i els serveis professionals tenen capacitat de crear
fins a 2,5 milions de llocs de treball sostenibles.
No hi ha mal que vint anys duri
També assenyalen que aquest canvi de paradigma trigarà a donar
els seus fruits. Així, els economistes consultats expliquen que serà
necessària una dècada per tornar a pensar en els nivells anteriors
a la recessió, si més no pel que fa a volum de persones treballant.
"Aquesta crisi per la seva durada, per la seva severitat i
per la seva profunditat no es pot considerar en cap cas com un
parèntesi que un cop tancat permet retornar a la situació
precedent, sinó com un procés que porta implícit un canvi
estructural bastant radical", afegeix Segura .
SAWSAN KHATIRA
SFCompany